- L’Abril estava remenant, com tant li agradava, els meus calaixos, quan de sobte, li va sorprendre una fotografia en blanc i negre.
- Que estàs buscant Abril? -vaig preguntar-li.
- Mama, i aquesta fotografia, és teva? -va dir l’Abril.
- No, era de la meva mare, de la teva àvia. Aquesta fotografia mostra un desert, que es troba a Egipte; és la meva fotografia preferida -vaig respondre.
- Qui va fer la fotografia? -va preguntar l’Abril.
- La va fer la teva àvia, i va viure a Egipte durant 20 anys.
- Oh! -es va sorprendre l’Abril-. Mai m’ho havies explicat.
- Doncs ara mateix t’ho explico.
Els pares dels meus pares, els teus besavis, es van conèixer a la prestigiosa universitat de Harvard, on va estudiar la teva àvia, que es deia Indira. A la universitat es van conèixer els pares de la Indira i la seva futura amiga Maya.
La Indira, era una noia que destacava molt pel seu cabell ros, els seus ulls blaus i per la seva actitud alegre, seductora i xerraire.
I la Maya, la millor amiga de la Indira, era una noia holandesa, morena, de pell bruna, simpàtica, amable i una mica capritxosa.
Els pares de la Maya i la Indira van fer-se molt bons amics i van anar a viure a Egipte on hi van néixer la Indira i la Maya.
A Egipte la Maya i la Indira van conèixer a l’Alan que va néixer a Irlanda, encara que el seu pare era egipci i la seva mare alemanya. L’Alan era un noi alt, de cabell curt i castany, ulls grans i blaus, tenia la pell bruna, era obert, pràctic i aventurer.
Van créixer essent els millors amics fins que una hawaiana anomenada Lana va emigrar de Hawaii a Egipte amb la seva àvia. La Lana era una noia amb ulls verds i felins, i cabell ondulat . Encara que era una noia tímida, senzilla i audaç, no passava mai desapercebuda a causa seus trets físics.
Al principi, l’Alan es va enamorar de la Lana, però els seus sentiments eren només atracció pel seu físic. La Indira que estava enamorada de l’Alan i, en saber-ho es va disgustar immediatament de tal manera que va desaparèixer, va endinsar-se al desert, en direcció a El Caire.
L’Alan va trobar-la a faltar, ja que quan no la va tenir al costat va descobrir que l’estimava, que la necessitava. La va buscar però, desgraciadament, sense resultat, fins que va aparèixer una setmana després, quan se li acabaren els diners que s’havia emportat.
Finalment, la Indira va acceptar les disculpes de l’Alan i no va guardar-li rancúnia a la Lana, sinó que es va unir a la colla i aquests quatre amics van viure moltes més aventures.
En acabar els estudis, van anar a viure a Canadà on...
- Què va passar a Canadà? -va preguntar-li l’Abril.
- Ara que me’n recordo dels estudis, has de llegir el llibre de Castellà -vaig dir.
- Però no em pots deixar amb la intriga -es va queixar l’Abril.
- Demà t’explico com continua, d’acord? Ara llegeix. - vaig respondre.

No hay comentarios:
Publicar un comentario