A DAY IN THE LIFE OF MIREIA

Mireia is my cousin, she studies Interior Design in Barcelona and she takes practice lessons. She has an interesting and exciting life and I explain it in this composition.
From Monday to Friday, Mireia usually gets up at eight o’clock, she has a shower and then she has breakfast. At ten o’clock she goes to the office to take practice lessons. She finishes at two o’clock and then she has lunch in her flat with her flatmates, Dani and Miriam.
From three o’clock to nine o’clock she is at her University doing her final project. At a quarter to ten she has dinner and then she surfs the Internet and she goes to bed.
At the weekend she gets up at eleven o’clock, she has a shower and then she has breakfast.
In the morning and in the afternoon she usually does projects and homework, she surfs the Internet, she goes shopping, she visits Barcelona… In the evening she often goes to parties, she meets friends, she goes to discotheques, clubs…
Twice a month, she comes to Banyoles at weekends to relax and to visit her family and her friends. Mireia gets up at ten o’clock and then she has breakfast. And at half past two she has lunch. After, she surfs the Internet and she meets friends. She arrives at 8 o’clock and then she has a shower and she usually goes to parties and she hardly ever arrives early.

UN HOME ANOMENAT LLOP SOLITARI

Estava cavalcant pels meravellosos prats dels límits del poble quan em va venir a la memòria un antic record d’una escena que va marcar la meva infància.

Era temps d’esplendor, ja que el poble navaho vivia en equilibri, procurant no malmetre la naturalesa que ens envoltava i que ens oferia menjar, ens regalava l’olor de les flors a la primavera...

Teníem a prop el riu, on passàvem hores i hores divertint-nos, xapotejant, aprenent a nedar i convivint amb molts dels altres éssers vius que habitaven en aquell ambient.

Encara que érem nòmades, en aquell indret ens hi vam passar llargs anys, ja que no faltava el menjar.

Un d’aquells dies vaig anar a caçar, amb onze anys, la meva primera presa amb el meu oncle i la seva dona Nira. Em vaig allunyar sense adonar-me i, de sobte em vaig fixar en un ànec que nadava sol enmig del canyissar. Amb l’ajuda de l’arc i la fletxa, amb tota la meva destresa vaig destensar la corda que llançava la fletxa cap a la meva presa. Vaig percebre molts sorolls aguts i continuats, eren trets procedents d’armes de foc, dels blancs que vivien cada vegada més a prop del poblat.

Jo, amagat entre els matolls, amb l’ànec al sarró, observava i em vaig quedar quiet per no cridar l’atenció d’aquells individus. Vaig notar una mà a la meva espatlla, era el meu oncle que espantat, em va assegurar que els blancs havien assaltat el poblat i no hi quedava ningú viu. L’amargor, l’odi i tristesa em van recórrer tot el cos. No me’n recordo ni vull memorar l’aflicció que vam patir els següents dies fins que ens van tancar en una reserva. Va ser terrible l’estància en aquella reserva, ens albergaven, mes érem un espectacle de circ. Però no vam resistir-hi gaire, diverses llunes següents ens vam escapar i gràcies a un vell, però lleial amic de la Nira, que ens va acceptar en el seu poblat, vam convertir-nos en un més dels seus habitants i vam formar una família.

Actualment ja han succeït molts anys d’aquell esdeveniment però tinc gravat, malauradament, el suplici d’aquell maleït record que m’evoca patiment i angoixa del passat.

SINOPSIS de "SOLOS EN EL ATLÁNTICO"(Francesc Cusí)

Anastasia, una esbelta soñadora, ingenua y aventurera astróloga, se enamora perdidamente de Jorge, un dentista astuto, valiente, enérgico y dulce; y desgraciadamente no reflexiona en las posibles consecuencias de sus actos.

Su inconsciencia la llevará a tomar rumbo al desconocido Atlántico con su reciente amante en el navío de este. En el enigmático viaje también participarán tres de sus mejores y particulares amigos: Indira, una curiosa, intrépida y seductora periodista; Aitor, un humilde y espontáneo aficionado a los deportes de riesgo; y Michael, un peculiar escritor de misterio y ciencia ficción.

En este ambiente se desarrollarán muchos y diferentes acontecimientos que harán que los protagonistas desconfíen los unos de los otros. Intriga, misterio y sutiles romances concurrirán en esta novela.

MY FRIEND

Andrea and I are friends and I have known her since I started school, when I was two years old. Andrea lives near me, in the same neighbourhood. We went to the same primary school and now we go again to the same high school.

Andrea has got one cat named Hermes. She has got one sister, called Estefania, who is studying a Laboratory Vocational Training Course.

Andrea is fourteen years old. She is a light-skinned girl and she’s quite tall. She has got short brown hair, a round face, curved eyebrows, oval eyes, a short nose and a round and large mouth.  The good thing about her is that she’s cheerful, generous, original, friendly and very funny, although she can also be stubborn and proud. We have got different personalities and sometimes we can be angry, but we usually solve it.  But after all she’s a wonderful person.

Andrea is happiest when she’s talking and joking with her friends. She is an artist sketching and I love her paintings and her drawings. In fact she wants to be an Arts teacher when she grows up.

QUI SÓC JO?

Hi ha persones que no es coneixen físicament, no saben encara com són psicològicament o que només es preocupen per l’exterior de les persones. Jo, en canvi, sé qui sóc; sé quin són els meus defectes i les meves qualitats; sé amb qui confiar o desconfiar.

Sóc una persona d’altura mitjana. Tinc el cabell llarg i castany fosc, la cara la tinc ovalada, plena de pigues; porto ulleres de pasta blanca que amaguen uns ulls marrons, brillants i vius.

Em defineixo com una persona amable, simpàtica, responsable, entranyable i lluitadora;  però, alhora sóc tossuda. Em preocupa el que la gent pensa de mi, el què diran, i per això puc semblar introvertida o tímida; però quan conec la gent parlo sense parar, a vegades massa.

M’agrada llegir llibres de fantasia, misteri o romàntiques, desfogar-me o quedar amb les meves amigues, amb la gent que confio plenament i escoltar música em relaxa.

Així és com sóc, amb els meus defectes i les meves qualitats i crec que tots ens hem de  sentir orgullosos de com som.

Los MCM, ¿100% fiables?

¿Los medios de comunicación, gran invento o gran equivocación?

Los medios de comunicación nos favorecen en parte, porque nos informan de acontecimientos que suceden en el mundo. No hace falta moverse de casa para comunicarte con tus contactos, con un simple clic estás conectado; puedes informarte de qué tiempo hará mañana o mirar un partido de fútbol sin pasar frío. Puedes realizar trabajos o deberes sin acudir a la biblioteca y así ahorrarte tiempo…

Pero no todas estas afirmaciones son ventajosas. Los medios de comunicación tienen sus virtudes y sus defectos. Puedes dialogar con tus amigos, sí, pero no es lo mismo que conversar cara a cara y ver su expresión. Puedes realizar trabajos en internet, pero debemos vigilar con la información, no toda es adecuada.

                                                             

Las redes sociales pueden ser unas grandes aliadas, o al contrario, unas grandes adversarias. Pondré el ejemplo de la gran red social Facebook. Todo empezó cuando Mark Zuckerberg fundó Facebook para su universidad y ahora millones de personas lo utilizan. Unos lo usan acertadamente y muchos otros lo usan erróneamente.

Gracias a esta red social, dos hermanos separados al nacer pudieron conocerse, pero no todo es grato y satisfactorio, por ejemplo, hay fórums donde se insulta a gente, donde exhiben fotos íntimas de terceras personas… Y por eso no toda la información ni todas las imágenes se deben publicar en internet, debemos desconfiar siempre del sujeto que esté detrás de la pantalla.

En resumen, los medios de comunicación pueden ser beneficiosos o perjudiciales, depende de la forma que los empleemos.

Presentació. Presentación. Presentation.

Hola! Em dic Noelia i aquest blog l'he creat per escriure les meves redaccions de Català, Castellà i Anglès.
Hola! Me llamo Noelia y he creado este blog para escribir mis redacciones de Castellano, Catalán y Inglés.
Hi! My name is Noelia and I created this blog to write my writings of English, Spanish and Catalan.